arrencar
1 1 v. tr. [LC] Treure, desprendre amb esforç d'allò a què està plantat o adherit o de què forma part. Arrencar de terra un arbre, una planta, l'herba dolenta. Arrencar naps, patates. Arrencar una branca d'un arbre. Arrencar els claus d'una post. Arrencar una dent, un queixal.
1 2 [LC] [JE] arrencar cebes Joc infantil en què els jugadors d'un bàndol estan asseguts a terra un darrere l'altre i agafats per la cintura mentre els de l'altre intenten separar el primer jugador de la fila estirant-lo pels braços.
1 3 [LC] arrencar un bon nap d'una cosa No treure'n cap profit.
1 4 v. tr. [LC] [MD] Expectorar . Cada quart prenia una copeta d'herbes perquè diu que fa arrencar.
1 5 v. tr. [LC] Desembeinar . Va arrencar el ganivet de la funda.
2 1 tr. [LC] Prendre (alguna cosa) a algú amb violència. Van aconseguir d'arrencar-li la cartera amb els documents.
2 2 tr. [LC] Obtenir o aconseguir d'algú amb esforç, treball, astúcia. Amb penes i treballs li vaig arrencar els diners que em devia. No li podem arrencar els llibres que li hem deixat. Arrencar a algú una resposta, una prometença, una confessió.
3 1 tr. [LC] Començar bruscament (una acció que exigeix un esforç considerable, que costa de produir-se). Arrencar el vol. Arrencar el plor, la suor. Arrencar el bull.
3 2 aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició a , començar bruscament l'acció indicada per aquell infinitiu. Arrencar a volar, a córrer. Arrencar a plorar, a suar.
3 3 intr. [TRG] [LC] Un animal, un vehicle, iniciar el moviment de translació. El cotxe anava tan ple, la pujada era tan forta, que els cavalls no podien arrencar. Va aconseguir que el tractor arrenqués al primer intent.
3 4 tr. [LC] Fer que (un vehicle) arrenqui. Arrenca el cotxe que fem tard.
4 intr. [LC] Tenir el seu origen en alguna cosa. Les branques arrenquen del tronc. Vuit carrers que arrenquen tots vuit de la plaça. Els arcs arrenquen dels capitells. Aquestes idees arrenquen de la filosofia cristiana.
